L'aiguardent és un destil·lat extret de les fermentacions alcohòliques, en el cas del vi i dels seus subproductes, històricament, com a la majoria de regions vitivinícoles, va ser una activitat important que va passar de fer-se amb procediments artesanals amb les olles i els alambins més primitius per anar cap a processos cada cop més industrialitzats.
Porrera per la seva situació geogràfica, ja al segle XVIII era porta de sortida de gran part de l'aiguardent i del vi del Priorat de la Cartoixa d'Escaladei cap a Reus i els ports de la costa. L'emprenedoria i l'activitat comercial s'accentuà a Porrera a les últimes dècades del segle XIX, coincidint amb el període d'expansió vitivinícola que vivia tot el país, ja que la producció de França s'havia reduït per la plaga de la fil·loxera i la demanda va fer pujar el preu del vi. En aquest període a Porrera van aixecar-se les grans cases i magatzems de l'esquerra del Riu Cortiella. Anton Giol Aduard, el meu besavi, en aquella època va construir els edificis coneguts com la Fàbrica que van funcionar fins als anys 30 del segle XX. Abans de la Guerra Civil es va parar l'activitat i els edificis van iniciar un període de decadència de 80 anys.
El 2003 iniciàvem el projecte de rehabilitació de la Fàbrica, amb molta dedicació i esforç, el 2010 vam acabar les obres de dos habitatges. El 2017 va ser l'any de la rehabilitació de la planta baixa de l'edifici per a fer-hi el celler, conservant tota l'estructura originària de la Fàbrica. S'hi reconeix la bassa, els cups i els pòrtics amb arcada que comuniquen les quatre naus del celler, aquests elements, durant els anys d'abandó donaven una aura de misteri als joves que gosaven entrar-hi d'amagat.
Dues generacions després, complíem el somni familiar dels avis i pares, la Fàbrica del Giol a l'entrada de Porrera, tornava a estar alçada i plena de vida.