Costers


L'agricultura als costers de Porrera, actualment és similar a la feina que antigament feien els pagesos als trossos del Priorat. Tot i que les rompudes per plantar una nova vinya ja no es fan manualment eixartigant amb profunditat per renovar la terra, ni es fan la quantitat de marges que encara veiem com endrecen i contenen la terra dels costers de totes les muntanyes del Priorat com a testimoni d'uns temps a on la demografia dels pobles multiplicava l'actual i que la dedicació era gairebé plena a l'agricultura. Totes les altres feines que s'han de fer a les vinyes de coster, com que no es poden mecanitzar, representen un esforç físic suplementari: plantar, cavar, llaurar, desbrossar, podar, espampolar, ensofrar, veremar... són tantes les vegades que s'ha de passar per una mateixa tira que dins l'imaginari dels pagesos s'anomena que cada tira de ceps és un camí marcat al coster pel transit de les feines que s'han de fer cada any de maig a octubre. La dimensió humana d'aquest conreu és una de les singularitats que encara conserva el Priorat.


Els costers antics, els de les vinyes velles, són els que han resistit la decadència i el pessimisme que el conreu va patir gairebé tot el S. XX. Moltes de les vinyes que es van conservar i que avui són el principal patrimoni d'on surten els vins més apreciats, ho van fer gràcies al sentiment de pagesos ben arrelats i coneixedors de l'esplendor vitivinícola d'altres temps.



Els avantatges per seguir plantant vinyes en costers, tot i els sobrecostos, no són únicament estètiques, que també, ja que visualment els costers tradicionals en vas i amb filades seguint les corbes de nivell expressen una harmonia difícil de trobar en altres sistemes de plantació més mecanitzats. Pel que fa a la viticultura, el conreu amb coster regularitza la vinya, homogeneïtzant l'exposició solar i l'airejat de tots els ceps, així com el repartiment del sol fèrtil. Hi ha una llarga llista de variables que també són determinants per a poder fer raïms de qualitat i vins amb totes les singularitats que els paràmetres objectius, tècnics/culturals i atzarosos els hi puguin conferir a cada collita. El conreu amb coster contribueix en algun dels paràmetres qualitatius, i tant en l'aspecte de conservar el patrimoni ampelogràfic del Priorat en les seves vinyes velles com en altres que també inclouen les de nova plantació, indubtablement ens aporten complexitat al producte final, tant en la seva fase d'explotació agrària com en l'organolèptica del vi.



El coster de les Sentius està encarat a sol naixent i a raser del serè. És un tros de matins càlids i tardes fresques per l'exposició a la garbinada (marinada). Està a una alçada entre els 380 m i els 450 m, i plantat amb una selecció massal de carinyena de Porrera, garnatxa blanca i verdiell.




Al Mas d'en Caçador, els costers, entre els 350 m i els 450 m d'alçada, tenen diferents orientacions. Tot i ser un paratge fresc, majoritariament encarat a nord i oest, també hi ha vesants que miren al sud. La llicorella de gra fi, de color gris fosc i poc esmicolada, és la més característica de la zona, compartint l'espai amb altres tipus de llicorelles i també amb filons de pedra calcària.







100 views